La Gent Grisa

La Gent Grisa

Vivint al Poble Suec, podria haver parlat molt d’Eurovision. Podria haver dit que és un esdeveniment seguit, valorat i respectat. Que la final és com una final de la Champions, que s’acaben les existències de patates xips, cervesa i coca-cola dels supermercats, que tothom sap el dia que hi ha...
Latest entries
La trobada esperada

La trobada esperada

Avui he sortit a passejar a prop de casa. Fa un sol extraordinari i tenim 18º. Toca fotosíntesi, m’he dit de bon matí. Pel camí, m’he creuat a un avi que estava assegut a un banc. Ens hem mirat i l’he saludat ‘Hej!’. Ell m’ha respòs sorprès i seriós. He continuat el camí, observant com...
'Històries del Poble Suec' té Facebook!

‘Històries del Poble Suec’ té Facebook!

Estimats lectors! Bon any ple d’amor, salut i lletres! No estava muerta ni de parranda. En realitat, si ho penso bé, al llarg d’aquests mesos he estat una mica de les dues coses. Segueixo escrivint les ‘Cròniques Noruegues’, però vaig fer una parada per anar a caçar altres històries i no he pogut estar pel...
Eclipsada

Eclipsada

– Cròniques Noruegues VI – El meu cos no volia moure’s malgrat la llum que entrava per la finestra, malgrat els plans previstos pel dia, malgrat que mentalment volgués aixecar-me i començar el dia. Ell, el cos, pesava set tonelades i tenia les pestanyes segellades. El despertador va sonar tres cops. I el vaig parar...
En transformació o fermentació mental

En transformació o fermentació mental

– Cròniques Noruegues V – A la casa d’Engeløya no hi havia cap cortina. L’F m’havia dit que durant l’hivern no calia protegir-se de cap raig de llum ni veí despistat que pogués haver. Bàsicament perquè no hi ha ni llum ni veïns. Sembla ser que durant l’estiu, quan el sol mai s’amaga, no els...
Àngel en guardia

Àngel en guardia

– Cròniques Noruegues IV – ‘Àngel de la Guarda, dolça companyia…’, el meu inconscient demanava una ajuda extra. De fet, podria haver estat pitjor. Al menys no plovia. Ni nevava! I tenia pèsols amb wasabi a la motxilla. Sobreviuria. El meu pla B estava més enllà del turonet que veia des del port. Hi havia unes casetes...
Pèsols, monges i benzina

Pèsols, monges i benzina

– Cròniques Noruegues III – Vaig arribar al ‘Sentrum’ en 20 minuts. El centre que també era el port. Les gavines voltaven i xisclaven pel cel sense núvols de Bodø. Quina sort! El sol brillava i desfeia les restes de neu de l’hivern que ja semblava passat. Malgrat l’alçada a la que es troba del...

Post informatiu! Comentaris al bloc: activats.

Estimats lectors! He tingut bloquejat el formulari de comentaris i no n’estava al corrent fins fa poc. Ara ja està arreglat i podeu escriure els comentaris que vulgueu! Gràcies M per fer-m’ho saber. – Cròniques Noruegues III – està en marxa. :) Salut i lletres! Mireia
Cap al Nord

Cap al Nord

– Cròniques Noruegues II – Fet. En breu marxava a treballar com a voluntaria a una illa del cercle polar Noruec. El destí semblava excepcional, i després de parlar per Skype amb la mare de la familia, la confirmació va ser total. L’F i jo vem parlar una bona estona i vem connectar. La decisió...
Convertir-me en monja i altres deliris del desamor

Convertir-me en monja i altres deliris del desamor

Al Març tenia uns dies lliures i des del gener, vaig començar a pensar com podia marxar. Els destins els tenia clars: Noruega o Islàndia. Cap al Nord que hi falta gent! De seguida que vaig tenir una mica de forces i cap clar, vaig començar a enviar sol·licituts de treball voluntari als dos països,...
Conte de Nadal

Conte de Nadal

Em feien mal els braços de carregar les bosses. Les portes del supermercat es van obrir automàticament i em vaig arrossegar cap a la caixa més propera. Un cop reposades a terra, em vaig treure les ulleres impacientment. Les eixugava amb un mocador de paper, cansada de no veure res durant tot el camí. ‘Al...
El dia en què em vaig enamorar

El dia en què em vaig enamorar

Havia quedat a les 18h per anar a sopar i anava ben justa de temps. Darrerament em costa calcular el temps i acabo corrent amunt i avall per arribar a l’hora. Vaig arribar a l’estació de metro i la megafonia, que cada cop entenc millor, deia que hi havia retards. Arribava tard. Ara ja no...
Habibi o el llenguatge de l'amor

Habibi o el llenguatge de l’amor

La setmana passada vaig fer la meva primera classe particular de francès. La veritat és que no hi anava molt animada. L’empresa per la que treballo és bastant caòtica i funciona telemàticament, a distància: l’entrevista la vaig fer per Skype, el contracte el vaig descarregar a casa, el vaig firmar, escanejar i enviar, la fitxa...
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: