Posts tagged "Voluntariat"
Eclipsada

Eclipsada

– Cròniques Noruegues VI – El meu cos no volia moure’s malgrat la llum que entrava per la finestra, malgrat els plans previstos pel dia, malgrat que mentalment volgués aixecar-me i començar el dia. Ell, el cos, pesava set tonelades i tenia les pestanyes segellades. El despertador va sonar tres cops. I el vaig parar...
En transformació o fermentació mental

En transformació o fermentació mental

– Cròniques Noruegues V – A la casa d’Engeløya no hi havia cap cortina. L’F m’havia dit que durant l’hivern no calia protegir-se de cap raig de llum ni veí despistat que pogués haver. Bàsicament perquè no hi ha ni llum ni veïns. Sembla ser que durant l’estiu, quan el sol mai s’amaga, no els...
Àngel en guardia

Àngel en guardia

– Cròniques Noruegues IV – ‘Àngel de la Guarda, dolça companyia…’, el meu inconscient demanava una ajuda extra. De fet, podria haver estat pitjor. Al menys no plovia. Ni nevava! I tenia pèsols amb wasabi a la motxilla. Sobreviuria. El meu pla B estava més enllà del turonet que veia des del port. Hi havia unes casetes...
Pèsols, monges i benzina

Pèsols, monges i benzina

– Cròniques Noruegues III – Vaig arribar al ‘Sentrum’ en 20 minuts. El centre que també era el port. Les gavines voltaven i xisclaven pel cel sense núvols de Bodø. Quina sort! El sol brillava i desfeia les restes de neu de l’hivern que ja semblava passat. Malgrat l’alçada a la que es troba del...
Cap al Nord

Cap al Nord

– Cròniques Noruegues II – Fet. En breu marxava a treballar com a voluntaria a una illa del cercle polar Noruec. El destí semblava excepcional, i després de parlar per Skype amb la mare de la familia, la confirmació va ser total. L’F i jo vem parlar una bona estona i vem connectar. La decisió...
Convertir-me en monja i altres deliris del desamor

Convertir-me en monja i altres deliris del desamor

Al Març tenia uns dies lliures i des del gener, vaig començar a pensar com podia marxar. Els destins els tenia clars: Noruega o Islàndia. Cap al Nord que hi falta gent! De seguida que vaig tenir una mica de forces i cap clar, vaig començar a enviar sol·licituts de treball voluntari als dos països,...
Cap a la mina de gel

Cap a la mina de gel

-Cròniques Lapones VI- Quan aquell divendres tot va deixar de funcionar, no m’ho acabava de creure. Havia vist com la calefacció anava a menys per moments, però no pensava que estigués espatllada. Creia que era normal que no funcionés tan bé quan a fora feia tant de fred. I seguia amb aquella idea sense posar...
Trencant el gel

Trencant el gel

-Cròniques Lapones V- Les meves vacances s’han acabat. Estocolm m’ha rebut amb fred moderat i nevada de pessebre, comparant-ho amb el Nord. I no n’hi ha per menys… els darrers dies a la Lapònia van ser especialment freds. Les temperatures van baixar escandalosament de pressa i el gel va paralitzar el transport públic. Sense tren...
Llums i ombres

Llums i ombres

-Cròniques Lapones IV- Dies enrere va marxar la llum. Eren les 5 de la tarda. Vem encendre espelmes i durant uns minuts vem esperar que la llum tornés. Va tornar durant 3 segons i fins les 4 de la matinada no la vem tornar a tenir. Sense electricitat, no tenim llum, cuina, internet ni calefacció....
No passa res

No passa res

-Cròniques Lapones III- Molts em pregunteu ‘què passa?, com va? què fas?’ i me n’alegro molt de respondre que moltes coses no passen, que no hi ha molt a fer, que no hi ha grans esdeveniments a explicar. Em sap greu si alguns esteu decebuts, em sap greu si alguns creieu que això seria una...
Des del silenci

Des del silenci

-Cròniques Lapones II- I què faig a la Lapònia sueca? bé doncs una mica de visita per la zona, una mica de treballar i una mica d’estudiar suec. Feia temps que tenia ganes de pujar al Nord, i sobretot, tenir possibilitats de veure una aurora boreal. He pogut quadrar uns dies lliures i m’hi he...
El meu regal de reis

El meu regal de reis

Ahir vaig anar a dormir amb l’emoció pròpia d’una nit reis. Contenta, expectant, una mica nerviosa i amb el somriure entre les mantes. Malgrat les ganes d’obrir el regal, m’he hagut de posar el despertador. No m’he despertat espontàniament com quan era petita. El meu regal ha estat tancar la bossa i marxar cap a...
Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: